Cuenta Ciència 2026: L’IIS La Fe reuneix experts per abordar com comunicar ciència en l’era de la desinformació

La iniciativa, emmarcada en el programa d'activitats de la UCC+I, ha reunit investigadors, periodistes, verificadors i professionals de la comunicació científica per reflexionar sobre els mecanismes que afavoreixen la propagació de continguts falsos i compartir eines pràctiques per afrontar-los des del rigor.

Durant la inauguració, es va subratllar que la desinformació no és un fenomen aïllat, sinó un repte estructural que afecta directament la confiança social, la qualitat del debat públic i l'àmbit de la salut i la investigació. En un entorn caracteritzat per la sobreinformació i la velocitat de les xarxes socials, comunicar ciència amb claredat i responsabilitat es planteja com una tasca compartida per investigadors, gestors, comunicadors i institucions.

Neurociència per entendre per què creiem en els bulos

La conferència inaugural, a càrrec del psicòleg i investigador Javier Rodríguez Árbol (Universitat de Jaén), va abordar els mecanismes neurocognitius implicats en la desinformació. La seua intervenció va explicar com determinades intervencions comunicatives poden modificar el processament neuronal i reduir la tendència a creure i compartir continguts falsos.

El doctor Rodríguez Árbol va presentar el treball desenvolupat per Complexmind-Grup d'Investigació "Sistemes i Organismes Complexos" (BIO-302) de la Universitat de Jaén, en el qual s'han identificat les àrees del cervell que s'activen en processar informació manipulada. Mitjançant electroencefalografia, l'equip va detectar que les regions relacionades amb l'aprenentatge, la memòria i la presa de decisions s'activen després de l'exposició a campanyes institucionals sobre desinformació. Aquesta activació afavoreix una major atenció crítica davant continguts posteriors i redueix la predisposició a compartir informació sense verificar.

Un enfocament amb una idea clau: el pensament crític també es pot entrenar, i entendre com processem la informació és essencial per dissenyar estratègies de comunicació científica més eficaces.

Com es crea un bulo i com es comunica i divulga amb rigor

Durant la segona part de la jornada, CUENTA CIENCIA va abordar el fenomen des del procés de verificació, el periodisme científic, la divulgació i la ciència oberta.

Laura García Merino, coordinadora de Maldita Ciencia, va explicar els patrons que subjauen als bulos científics: apel·lació a les emocions, simplificació extrema i narratives dissenyades per viralitzar-se. "Comprendre com naixen i es transformen els bulos -va assenyalar- és una eina fonamental per a qui treballa en ciència i salut pública".

A continuació, la periodista Xelo Gimeno (À Punt) va analitzar el procés invers: com es trasllada l'evidència científica a l'espai públic. Entre el laboratori i el titular -va explicar- hi ha un recorregut complex que exigeix contrastar fonts, contextualitzar resultats i prendre decisions sota pressió en un ecosistema informatiu accelerat.

Des de la perspectiva de la divulgació, l'investigador Adrián Villalba (IIS La Fe-Fundació IVI) va reflexionar sobre el paper dels científics com a comunicadors en un entorn on el rigor competeix amb missatges més simples i emocionals. Divulgar, va assenyalar, implica trobar un equilibri entre claredat i precisió per evitar que la simplificació derive en tergiversació.

La jornada es va completar amb la intervenció d'Alexandre López-Borrull, investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), qui va analitzar si la ciència oberta pot convertir-se en una resposta estructural davant la desinformació. La transparència en les dades i en els processos científics, va afirmar, és un element clau per reforçar la confiança, encara que l'accés a la informació ha d'anar acompanyat d'alfabetització científica i capacitat crítica.

De la reflexió a la pràctica: taller de fact-checking

La sessió de vesprada va estar dedicada a un taller pràctic de fact-checking aplicat a la comunicació biomèdica, en el qual els participants van treballar amb casos reals per entrenar la distinció entre evidència, correlació i opinió, detectar interpretacions errònies i millorar la precisió en la comunicació de resultats.

La dinàmica col·laborativa va permetre traslladar les idees debatudes durant el matí a eines concretes de verificació i anàlisi crítica.

Un repte reconegut a escala global

La reflexió abordada en la jornada respon a un context àmpliament documentat. Segons el Digital News Report 2025 del Reuters Institute, el 58% de la població mundial manifesta preocupació per la seua capacitat de distingir informació veraç de falsa en internet. A Espanya, el percentatge ascendeix al 69%, situant el país entre els més preocupats d'Europa.

Diversos organismes internacionals coincideixen a assenyalar la dimensió estructural del fenomen. Informes de la UNESCO i Ipsos subratllen que una àmplia majoria de la ciutadania considera que la manipulació informativa afecta la integritat dels processos democràtics.

En la mateixa línia, el Fòrum Econòmic Mundial inclou la desinformació entre els principals riscos globals a curt termini en el seu Global Risks Report 2025, juntament amb desafiaments com els fenòmens climàtics extrems, els conflictes geopolítics o les amenaces en ciberseguretat.

Amb aquesta segona edició de CUENTA CIENCIA, l'IIS La Fe reforça el seu compromís amb una comunicació científica rigorosa, transparent i socialment responsable.

CUENTA CIENCIA 2026 forma part del II Programa d'Activitats de la UCC+I IIS La Fe finançat per FECYT.