Un estudi de l’IIS La Fe revela com el càncer de mama triple negatiu reprograma cèl·lules immunitàries per a afavorir la metàstasi pulmonar

El càncer de mama triple negatiu pot "educar" les cèl·lules del sistema immunitari perquè l'ajuden a preparar el camí cap a la metàstasi pulmonar. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per investigadors del grup d'Investigació Translacional en Càncer de l'IIS La Fe i de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, publicat en la revista científica OncoImmunology.

La metàstasi és la principal causa de mortalitat en pacients amb càncer de mama triple negatiu, una de les formes més agressives de càncer de mama. Aquest subtipus tumoral es caracteritza per l'absència de receptors hormonals i HER2, fet que limita les opcions de tractament dirigides i s'associa a una major capacitat de disseminació i recaiguda.

El tumor no actua a soles: modifica el seu entorn

Fins ara, una de les grans preguntes en la investigació del càncer era com algunes cèl·lules tumorals aconsegueixen sobreviure al viatge per l'organisme i establir-se en òrgans distants. Aquest estudi aporta una resposta: el tumor no actua de manera aïllada, sinó que modifica les cèl·lules del seu entorn per posar-les al seu servei.

En concret, els investigadors han observat que les cèl·lules tumorals "eduquen" els macròfags i els converteixen en macròfags associats al tumor. Una vegada reprogramats, aquests macròfags alliberen un conjunt de senyals de comunicació cel·lular -entre elles, les citocines i quimiocines CCL3, CCL4, CXCL2 i IL-1β- que activen programes biològics en les cèl·lules tumorals que augmenten la seua capacitat per a desplaçar-se, travessar la paret dels vasos sanguinis i establir-se posteriorment en el pulmó.

Dit d'una altra manera, el càncer de mama triple negatiu aconsegueix que cèl·lules que formen part del sistema immunitari contribuïsquen a generar un ambient més favorable per a la progressió tumoral.

Una comunicació que també debilita la resposta antitumoral

L'estudi també mostra que aquesta conversa entre el tumor i els macròfags no només facilita la colonització pulmonar, sinó que contribueix a crear un entorn immunitari més permissiu. Els macròfags reprogramats afavoreixen l'aparició de cèl·lules T reguladores, un tipus de cèl·lula immunitària que pot reduir la resposta defensiva davant del tumor i reforçar un microambient immunosupressor.

María Rosado Sanz, autora de l'estudi, ha explicat que "aquest descobriment ajuda a explicar per què alguns tumors de mama triple negatiu presenten un comportament més agressiu i una pitjor resposta a determinats tractaments". De fet, el treball relaciona la presència de programes immunosupressors i macròfags amb perfil protumoral amb una pitjor resposta a la quimioteràpia neoadjuvant.

Bloquejar el missatge per a frenar la colonització

Una de les aportacions més rellevants de l'estudi és que els investigadors no només identifiquen aquesta comunicació entre el tumor i els macròfags, sinó que també demostren que el seu bloqueig redueix diversos dels processos necessaris per a la disseminació tumoral.

Per a això, van utilitzar inhibidors dirigits contra diferents receptors implicats en aquesta comunicació -com maraviroc, navarixin i anakinra- i van observar una reducció de la migració de les cèl·lules tumorals i de la colonització pulmonar en models preclínics.

Encara que aquests resultats han de validar-se en estudis addicionals abans de la seua aplicació clínica, la investigació obri una possible via per a dissenyar estratègies dirigides a impedir que el tumor prepare el terreny per a la metàstasi.

Una nova mirada sobre la metàstasi

El treball aporta una nova perspectiva sobre la disseminació del càncer, en què la metàstasi no dependria únicament de les característiques pròpies de les cèl·lules tumorals, sinó també de la seua capacitat per a modificar l'entorn que les envolta i aprofitar les cèl·lules del sistema immunitari.

En el cas del càncer de mama triple negatiu, on la recaiguda metastàtica continua sent un dels principals reptes clínics, comprendre aquests mecanismes resulta essencial per a desenvolupar tractaments més eficaços i explorar futures combinacions terapèutiques dirigides al microambient tumoral.

En la investigació han participat l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe, l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, la Universitat de València, el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica, la Universitat de Barcelona i el Princess Máxima Center for Pediatric Oncology, entre altres institucions col·laboradores.

La investigació ha rebut el suport de l'Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama (AMACMA D8) de Requena, de projectes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, del programa VLC-BIOMED 2024 de la Universitat de València i l'IIS La Fe, i de beques predoctorals de la Fundació Científica de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, Erasmus+ i la Generalitat Valenciana.