Societat

Notícies

Investigació

Investigadores de l'IIS La Fe i INCLIVA fan un treball de revisió sobre l'alteració lipídica en teixit cerebral i sang per a identificar biomarcadors de detecció precoç de la malaltia d'Alzheimer

Els canvis en la composició lipídica que s'han observat fins ara tant en el cervell humà com en models de ratolins transgènics s'associen a trastorns neurodegeneratius

Actualment 50 milions de persones pateixen demència, en la seua majoria atribuïda a l'EA, i s'espera que la xifra augmente a 139 milions en 2050 si no s'introdueixen teràpies eficaces

Investigadores de l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA i de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), de València, han fet un treball de revisió sobre l'alteració lipídica en teixit cerebral i sang de models animals de ratolí amb Malaltia d'Alzheimer (EA), amb la fi última d'ajudar a identificar biomarcadors lipídics en mostres de sang que podrien ser útils en la detecció precoç i mínimament invasiva d'aquesta patologia.

En el treball, que acaba de publicar-se en Progress in Lipid Research, han participat les doctores Ana Lloret, investigadora del Grup d'Investigació en Envelliment i exercici físic d’INCLIVA, CIBERFES (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Fragilitat i Envelliment Saludable) de l'Institut de Salut Carles III i el Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València; i Consuelo Cháfer Pericás i Laura Ferré González, del Grup d'Investigació en Malaltia d'Alzheimer de l’IIS La Fe.

L'objectiu d'aquest treball era fer una revisió sistemàtica dels estudis realitzats des de 2012 fins a l'actualitat sobre l'alteració lipídica en teixit cerebral i sang de models animals de ratolí amb EA, centrant-se en els diferents paràmetres experimentals avaluats en aquests estudis (tipus de mostra, sexe, model de ratolí, edat, tractament de la mostra i tècnica analítica utilitzada), ja que els canvis en la composició lipídica que s'han observat fins ara tant en el cervell humà com en models de ratolins transgènics s'associen a trastorns neurodegeneratius.

Aproximadament 50 milions de persones pateixen demència a tot el món i la majoria dels casos s'atribueixen a l'EA. Si no s'introdueixen teràpies eficaces, es preveu que la prevalença mundial de l'EA augmente fins als 139 milions en 2050. En l'actualitat, el diagnòstic de l'EA es basa en tècniques invasives i costoses. Per tant, seria un avantatge trobar biomarcadors en mostres mínimament invasives i utilitzant mètodes rendibles. Entre els diferents biomarcadors, els lípids podrien exercir un paper important, ja que són el principal component del cervell i estan implicats en la funció i estructura de les membranes neuronals.

Els símptomes de l'EA inclouen alteracions de la memòria, afàsia (trastorn del llenguatge que dificulta llegir, escriure i expressar el que es vol dir) i dèficits visuoespacials.

Els models animals s'han utilitzat àmpliament per a comprendre els mecanismes subjacents a moltes malalties, explorar l'eficàcia dels fàrmacs candidats i predir les respostes dels pacients. En les dues últimes dècades, s'han desenvolupat diversos tipus de models de ratolins transgènics que recapitulen les anomalies neuropatològiques i/o conductuals de l'EA.

En l'actualitat, existeix una gran variabilitat entre els estudis que s'han dut a terme en ratolins per a la determinació de diferents tipus de lípids. Per tant, aqueixa disparitat pot haver-se del model de ratolí utilitzat, a l'edat i al sexe, però, sobretot, a algunes variables experimentals importants en el pretractament i tractament de la mostra.

El disseny de la present revisió sistemàtica va seguir el mètode Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analysis (PRISMA). La cerca electrònica de dades es va realitzar el 21 de juny de 2022 en les bases de dades PubMed i Web of Science (WOS) i es va complementar amb una cerca manual en Google Scholar. Es van tindre en compte les següents característiques: tipus de mostra (teixit cerebral o plasma), sexe, descripció de la mostra (model de ratolí d'EA i grandària de la mostra), edat (en mesos), tractament de la mostra i tècnica analítica.

Tota la informació extreta dels articles va ser agrupada, emplenada i revisada repetidament per a comprovar inconsistències i assegurar l'exactitud de les dades utilitzant Microsoft Office Excel.

La revisió realitzada mostra que els estudis lipidòmics realitzats des de 2012 fins a l'actualitat presenten una gran varietat de condicions experimentals, la qual cosa dificulta l'obtenció de conclusions. En concret, cal tindre en compte que, a l'hora de realitzar aquest tipus d'estudis, existeix una gran variabilitat de models de ratolí d'EA, i cada model té els seus avantatges i inconvenients. Per consegüent, si es continua investigant en la patobiologia de l'EA es podran establir models de ratolí més precisos. A més, els estudis no es van centrar en les diferències de sexe, per la qual cosa és necessari continuar investigant. Quant a l'edat, el perfil lipidòmic podria canviar al llarg de la progressió de la malaltia i hauria de tindre's en quanta l'estadi de la malaltia en la qual es realitzen els experiments. Quant al pretractament de la mostra, sembla que influeix el mètode d'homogeneïtzació, sent la mecànica la que ofereix una major fiabilitat en termes d'uniformitat i estandardització de la mostra. Quant al mètode d'extracció de lípids, urgeix substituir dissolvents altament tòxics com el cloroform i trobar alternatives respectuoses amb el medi ambient. Finalment, els mètodes que utilitzen l'espectrometria de masses per a la detecció i quantificació de lípids proporcionen més informació en comparació amb els kits colorimètrics.

DOI de l’article: 10.1016/j.plipres.2023.101223