Societat

Notícies

L’IIS La Fe obté 3 ajudes en l'última convocatòria de Projectes de Generació de Coneixement de Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació 2022

Es tracta de dos projectes individuals sobre neoplàsies mieloides hereditàries i càncer de pulmó i un coordinat sobre de medicina de precisió en cardiologia

La convocatòria de Projectes de Generació de Coneixement del Pla Estatal d'Investigació Científica i Tècnica i d'Innovació té per objecte finançar la realització de projectes d'investigació dirigits tant a fomentar la generació i l'avanç significatiu del coneixement científic i la investigació de qualitat contrastada com a avançar cap a la cerca de solucions als desafiaments de la societat.

Els projectes de l'IIS La Fe seleccionats per l'Agència Estatal d'Investigació són Caracterització funcional de variants germinals en neoplàsies mieloides hereditàries (GERMVAR), liderat per la doctora Alejandra Sanjuán, del grup d'investigació en Hematologia i Hemoteràpia, Aproximació multiómica per a identificar biomarcadores predictius i revertir mecanismes de resistència a osimertinib en càncer de pulmó amb mutació de EGFR (OMICOSIR), dirigit pel doctor Juan Sandoval de la Unitat de Biomarcadores i Medicina de Precisió i Assajos clínics virtuals (in silico) al servei de la medicina de precisió en cardiologia (PCarTrials), que dirigirà María Teresa Izquierdo, del Grup d'Investigació Clínica i Traslacional en Cardiologia.

Estudi funcional de variants genètiques en neoplàsies mieloides hereditàries

Les neoplàsies mieloides hereditàries han sigut reconegudes per l'Organització Mundial de la Salut com una entitat clínica amb identitat pròpia. Són presents en aproximadament un 10% dels xiquets i adults amb síndrome mielodisplàstica (SMD) o leucèmia mieloide aguda (LMA). Es caracteritzen per tindre una heterogeneïtat clínica i per manifestar la malaltia a temps i en graus variables.

En els últims anys, hematòlegs del Grup d'Investigació en Hematologia i Hemoteràpia han fet un enorme esforç per a millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients que pateixen neoplàsies mieloides hereditàries. Ara, l'objectiu del grup és anar un pas més enllà i implementar estudis funcionals per a interrogar determinades variants genètiques hereditàries detectades en els estudis moleculars realitzats a aquests pacients.

En analitzar els resultats dels estudis de seqüenciació, la interpretació de les variants és complexa i la distinció entre variants hereditàries patogèniques i benignes sol ser complicada. Encara que existeixen guies clíniques i algorismes informàtics per a predir la patogenicitat de les variants, la prova definitiva requereix d'estudis funcionals. La doctora Alejandra Sanjuán indica que 'aquests estudis es faran gràcies a aquest projecte, per exemple, per a les variants identificades en els gens SAMD9 i SAMD9L i per a altres variants que puguen identificar-se en nous estudis moleculars que es duran a terme en el Grup d'Investigació en Hematologia i Hemoteràpia'.

L'equip investigador recrearà les variants genètiques seleccionades en línies cel·lulars hematopoètiques i, posteriorment, en cèl·lules primàries hematopoètiques mitjançant la tecnologia d'edició genètica CRISPR/Cas 9 per a estudiar aquests models de malaltia mitjançant assajos in vitro.

Multiómica i biomarcadors per a revertir la resistència a osimertinib en càncer de pulmó amb mutació d'EGFR

El càncer de pulmó és la quarta causa de mort a tot el món i la primera per càncer a l'Espanya on, cada vint minuts mor una persona per càncer de pulmó. En 2020, més de 20.000 persones van morir per aquesta malaltia, xifra que es preveu que augmente en els pròxims anys, sobretot entre les dones. Les raons d'aquesta elevada mortalitat són variades. Entre elles destaquen el retard en el diagnòstic degut a l'absència de símptomes, l'alta capacitat invasiva, l'aparició de resistències al tractament i l'absència de biomarcadors moleculars que dirigisquen el tractament més eficaç per a cada pacient.

En les últimes dècades, la teràpia dirigida, és a dir, aquella que actua sobre gens i proteïnes específics que intervenen en el creixement i la supervivència de les cèl·lules canceroses, ha emergit com una de les teràpies més prometedores en la lluita contra el càncer. En el càncer de pulmó, el receptor de factor de creixement epidèrmic (EGFR) és una proteïna que sovint està mutada i ajuda a les cèl·lules a créixer i a dividir-se. És per això, que durant aquests anys s'han desenvolupat fàrmacs, anomenats inhibidors de l'EGFR, que poden bloquejar el seu senyal de creixement. El més nou i de tercera generació és l'osimertinib.

Aquesta teràpia dirigida ha augmentat la taxa de resposta dels malalts, però desafortunadament no tots els pacients responen al tractament de la mateixa forma i desgraciadament al cap d'1 o 2 anys, el tumor es fa resistent a aquesta teràpia i el pacient recau amb opcions de tractament posterior molt limitades.

El doctor Juan Sandoval, responsable d'aquest projecte explica que 'pretenem, d'una banda, buscar perfils globals epigenètics, tant en teixit com en biòpsia líquida (sang) de pacients amb càncer de pulmó que anticipen si presentarà benefici terapèutic d'osimertinib i per un altre, trobar, mitjançant models in vitro i in vivo, "interruptors epigenètics" que desactiven a les cèl·lules canceroses i revertisquen la seua sensibilitat a osimertinib'. Aquesta doble aproximació pot ajudar en la presa de decisions mèdiques i contribuir a una major eficàcia de les teràpies dirigides i obrir nous camps d'investigació farmacològica (combinació amb fàrmacs epigenètics) en el tractament del càncer de pulmó.

Cardiologia i investigació clínica in silico

L'objectiu general del projecte coordinat Assajos clínics virtuals (in silico) al servei de la medicina de precisió en cardiologia (PCarTrials) és desenvolupar, validar i provar eines per a la realització d'assajos clínics in silico per a la medicina de precisió utilitzant poblacions de models electrofisiológicos (EP) i electro-mecànics (EM), així com models específics de pacients que permeten predir l'ocurrència d'arrítmies i avaluar l'eficàcia i seguretat de teràpies personalitzades. Aquestes eines s'utilitzaran per a extraure nous biomarcadors que puguen ser útils per a l'estratificació de riscos i l'avaluació de l'eficàcia i seguretat.