Un estudi de l’IIS La Fe i FISABIO identifica una alteració dels fongs de la microbiota en pacients amb immunodeficiència comuna variable

La investigació revela que aquests pacients presenten una menor diversitat de fongs i un major predomini d'espècies oportunistes, com Candida albicans, en mostres de saliva, esput i femta.

A més, els perfils fúngics van permetre diferenciar els pacients dels controls sans amb una elevada precisió, especialment en saliva. Els resultats obrin la porta al desenvolupament futur de biomarcadors no invasius per a millorar el coneixement, l'estratificació i el seguiment d'aquesta immunodeficiència.

La immunodeficiència comuna variable (IDCV) és la immunodeficiència primària simptomàtica més freqüent i s'associa a una gran heterogeneïtat clínica, amb pacients que poden presentar infeccions recurrents i també complicacions inflamatòries, autoimmunitàries, digestives o pulmonars. Malgrat els avanços assolits en el seu coneixement, encara persisteixen interrogants sobre els mecanismes que expliquen aquesta diversitat de manifestacions.

Menys diversitat i més fongs oportunistes

La investigació, titulada Multiniche mycobiome profiling identifies distinctive fungal dysbiosis in common variable immunodeficiency, ofereix la primera visió integrada del micobioma en múltiples nínxols mucosos en aquesta immunodeficiència. Per a això, l'equip va analitzar mostres de 41 adults amb immunodeficiència comuna variable -24 amb formes associades a desregulació immunitària i 17 amb manifestacions predominantment infeccioses- i de 15 controls sans aparellats, utilitzant seqüenciació ITS1 i diferents anàlisis bioinformàtiques i estadístiques.

Com ocorre en qualsevol ecosistema, l'equilibri entre espècies també és important en el cos humà. Fins ara, en la immunodeficiència comuna variable s'havia estudiat principalment la microbiota bacteriana, però molt menys el paper dels fongs. Aquest estudi demostra que la composició del micobioma difereix de manera significativa de l'observada en persones sanes en els tres nínxols analitzats: oral, respiratori i intestinal.

Els resultats mostren una menor riquesa i equitat fúngica en els pacients amb immunodeficiència comuna variable, especialment en les mostres orals i respiratòries, fet que indica una pèrdua de diversitat en aquestes comunitats microbianes. A més, el treball identifica una configuració repetida dominada per Candida, amb un augment destacat de Candida albicans en saliva, esput i femta, acompanyat d'altres llevats oportunistes com Nakaseomyces glabratus. D'altra banda, s'observa una reducció d'altres fongs que habitualment conviuen en aquest ecosistema sense causar problemes.

Aquesta troballa és rellevant perquè suggereix que la disbiosi en la immunodeficiència comuna variable no afecta únicament els bacteris, sinó també els fongs, un component tradicionalment menys estudiat de la microbiota. Segons els autors, l'expansió de Candida albicans reforça el seu possible paper com a patobiont, és a dir, un microorganisme que pot conviure habitualment amb l'organisme sense causar dany, però que en determinats contextos d'alteració immunitària podria contribuir al desequilibri.

Cap a futurs biomarcadors no invasius

A més de caracteritzar aquestes alteracions, l'estudi va avaluar si els perfils fúngics podien servir per a diferenciar els pacients amb immunodeficiència comuna variable de persones sanes. Els models basats en aprenentatge automàtic van mostrar una elevada capacitat de discriminació, amb una AUC de fins a 0,96 en saliva i de 0,94 en femta. En canvi, la capacitat per a distingir entre subtipus clínics de la malaltia va ser més modesta.

Aquests resultats suggereixen que les signatures del micobioma en mostres accessibles i no invasives, com la saliva o la femta, podrien explorar-se en el futur com a biomarcadors complementaris per a identificar o monitoritzar pacients amb immunodeficiència comuna variable. No obstant això, els autors subratllen que es tracta de resultats que han de validar-se en cohorts més àmplies abans de traslladar-los a la pràctica clínica.

Una nova via per a comprendre millor la malaltia

Més enllà de les seues possibles aplicacions, l'estudi amplia el coneixement científic sobre la IDCV en incorporar el micobioma al mapa d'alteracions microbianes associades a aquesta immunodeficiència. Els resultats permeten plantejar noves hipòtesis sobre la interacció entre el sistema immunitari, les mucoses i els microorganismes, i poden contribuir a comprendre millor per què una mateixa malaltia provoca manifestacions clíniques tan diferents entre els pacients.

Aquest avanç pot resultar d'interés tant per als pacients amb IDCV i altres immunodeficiències com per als professionals de la immunologia, la medicina interna, les malalties infeccioses i la microbiologia, així com per a la comunitat científica que investiga la relació entre microbiota, immunitat i inflamació.

El treball també posa de manifest la importància d'estudiar els fongs de la microbiota, un component sovint eclipsat pels bacteris, però potencialment decisiu en la salut i la malaltia.

Cabanero-Navalon, M. D., Carda-Diéguez, M., Mira, A., Moral Moral, P., Diaz Luna, M. M., Balastegui-Martín, H., Salavert Lletí, M., & Garcia-Bustos, V. (2026). Multiniche mycobiome profiling identifies distinctive fungal dysbiosis in common variable immunodeficiency. Frontiers in Immunology, 17, Article 1804724. https://doi.org/10.3389/fimmu.2026.1804724