Un estudi internacional liderat per l’IIS La Fe desenvolupa la primera eina per a predir la mortalitat a llarg termini després d’una pneumònia

El treball, publicat a American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, s'ha desenvolupat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, el consorci alemany CAPNETZ i el grup sanitari sense ànim de lucre Intermountain Health (Estats Units). En total, el model s'ha validat en més de 8.000 pacients de diferents països i sistemes sanitaris.

La pneumònia adquirida en la comunitat (NAC) és una de les principals causes d'hospitalització i mortalitat en adults. Tot i que hi ha escales per a avaluar la gravetat durant l'ingrés, fins ara no existia una eina robusta i validada internacionalment que permetera anticipar quins pacients continuaran sent vulnerables després de rebre l'alta.

El nou índex, anomenat Long-term Pneumonia Mortality Index (L-PMI), funciona com una "calculadora de risc" clínica: a partir de variables habituals -edat, tabaquisme, malalties cròniques, gravetat inicial de l'episodi, necessitat de ventilació mecànica o complicacions cardiovasculars durant l'ingrés- classifica els pacients en grups de baix, intermedi o alt risc de mortalitat durant l'any posterior a l'alta.

Estratificació del risc i nou enfocament clínic

Els resultats de l'estudi mostren diferències clares entre els grups definits per l'índex L-PMI. En la cohort de desenvolupament, els pacients classificats com de baix risc van presentar una mortalitat inferior a l'1 % durant l'any posterior a l'alta, mentre que en el grup d'alt risc la mortalitat va superar el 20 %. Aquesta diferència reflecteix la capacitat de l'eina per a identificar, des del moment de l'alta hospitalària, els pacients amb una major vulnerabilitat a mitjà termini.

L'estudi introdueix, a més, un canvi d'enfocament clínic: la NAC no s'ha d'entendre únicament com un episodi agut limitat a l'ingrés hospitalari, sinó com un esdeveniment que pot tindre conseqüències sistèmiques prolongades, especialment cardiovasculars.

Els investigadors assenyalen que la identificació precoç dels pacients més vulnerables podria facilitar un seguiment més estret després de l'alta i servir de base per a futures estratègies preventives i assajos clínics dirigits a reduir la mortalitat a llarg termini.

Sobre la pneumònia adquirida en la comunitat

La pneumònia adquirida en la comunitat és una de les principals causes d'hospitalització i mortalitat en adults a tot el món. A Espanya, presenta una incidència estimada d'entre 2 i 10 casos per cada 1.000 habitants a l'any -amb xifres que s'eleven a més de 25 per cada 1.000 en majors de 65 anys-, cosa que reflecteix el seu considerable impacte en salut pública. Tot i que l'atenció mèdica s'ha centrat tradicionalment en la fase aguda -durant l'ingrés hospitalari-, diversos estudis han demostrat que el risc no desapareix després de l'alta. De fet, els pacients que han patit una pneumònia presenten un excés de mortalitat en els mesos posteriors, especialment durant el primer semestre, i en molts casos per causes cardiovasculars. Fins ara, però, no existia una eina validada internacionalment que permetera identificar de manera precisa quines persones continuaran sent vulnerables després de superar l'episodi inicial.

Méndez, R., González-Jiménez, P., Latorre, A., Piqueras, M., Mengot, N., Hervás, D., Knox, D., Carr, J., Barten-Neiner, G., Rohde, G., Pletz, M. W., Rupp, J., Witzenrath, M., Dean, N. C., & Menéndez, R. (2026). The long-term pneumonia mortality index: An international multicenter derivation and validation study for patients with community-acquired pneumonia. American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine. https://doi.org/10.1093/ajrccm/aamag060